La finca d'Arenys està coronada pel castell medieval i
l’esglesiola romànica dalt d'un turó i dominant la vall del Fluvià. Tres
xiprers esplèndids taquen la pedra centenària. La pols, les teranyines i les runes
son les mestresses de l’interior del castell.
L'església, al seu costat, es
conserva prou bé. L'any 1943 un grup d'artistes de l'Emporda van decorar-ne
l'interior en homenatge a José Francés.
Al fris de l’absis hi apareixen un seguit d'homes i
dones que es dirigeixen a adorar Sant Sadurní, el patró del lloc. Tots els adorants,
excepte tres, van vestits de pagesos. Una de les pageses del cantó esquerre, una
dona rossa, alta i guapa, que pota espigues als braços, té la mirada baixa i el
cap, aureolat de cabells rossos ondulats com la Venus de Botticelli, inclinat cap
a l'espatlla esquerra. Es Áurea de Sarra.Al cantó dret apareixen les figures de dos homes, els
únics que vestits de ciutat, amb americana i pantalons,
son José Francés i Albert Francés i miren cap
a Áurea.
Des del castell es pot arribar a la torre,
d'arquitectura de casa de vacances, té la forma d'un cub amb la torratxa a dalt
de tot i al mig de l'edifici, coronada amb un teulat a quatre vents fet de
mosaics de color verd fosc.
Hi ha un jardí abandonat, exuberant, amb unes
alzines
imponents de brancam amplíssim. La torre està vorejada d'un muret i té una llarga escala
feta de palets de riu per on es baixa cap al Fluvià, al final de l'escala un monòlit
coronat amb una esfera de pedra grisa amb la inscripció E. S. i la data 1906. Finalment
arribes al Fluvià que pots contemplar des d'un camí vorejat novament de muret,
interromput per la caseta de la barquera des d'on es baixa cap al riu on
trepitges unes roques de color gris molt fosc,
gairebé negre, que semblen volcàniques però compactes i pesades, de textura atapeïda
i dura i tot seguit, a sota, la petita platja de sorra fina i rossa. Mes enllà,
el riu discorre pel seu llit.
La torre és de color blanc combinat amb un ocre clar
al voltant de les obertures i en les cantonades, té una inscripció sobre la
porta de l’entrada principal: Alberto Francés 1877.
A la terrassa de davant, en temps feliços, hi
havia quatre bancs de fusta, taules i cadires de jardí, tot contemplat per una
enorme testa de cavall de marbre, col·locada damunt d'un pedestal de granit i
protegida per dues acàcies esponeroses. Ara només queda el pedestal buit i les
acàcies escampen el seu brancatge en desordre.
Per la banda de ponent hi ha una porta de ferro que
condueix a un caminet enmig de la vegetació fins a una passera sobre un torrent
i una casona per produir electricitat. A la part nord hi ha un hort i les dependències
de serveis: el rentador amb un gran safareig i el garatge o antigues cavallerisses
a tocar la tanca de l’entrada.
L'interior la torre tenia salons de tota mena: el saló
daurat, el salo vermell, i d'altres per rebre els nombrosos amics de la
parella, i a tots ells hi havia xemeneies de marbre, cortinatges de vellut,
canelobres de plata, sedes i domassos, quadres a les parets, fotografies als
bufets i records estimats d'altres temps a les vitrines. Hi havien celebrat grans
festes i recepcions, havien tingut hostes il·lustres i molts criats.Va ser la Domus Áurea durant els temps daurats, amb el
temps, tot es va anar perdent.
L’encant del lloc, l'amor pel paisatge i la nostàlgia
de tants records, però, no es podien ni vendre ni perdre.
