Projecte Fluvià

He iniciat el projecte d'anar resseguint el curs del riu Fluvià. La visió de la vida al voltant del riu durant el seu curs des del naixement a la Vall d’en Bas fins a la mar als aiguamolls de l’Empordà, la diversitat de paisatge al llarg del recorregut: muntanya a la capçalera, el pas pels pobles i ciutats (Olot, Besalú, Bàscara, ...), l'agricultura, els aiguamolls a la desembocadura.

La diversitat cromàtica al paisatge durant l’any: Els verds de la primavera, els grocs de l’estiu, els vermells de la tardor, els marrons de l’hivern, la diversitat en la vida al seu entorn, les masies a la capçalera, els parcs urbans a les ciutats, les indústries, les centrals hidràuliques, els equipaments turístics.

Vestigis del passat: Encara hi podrem trobar antics molins, passeres, ponts, .... cal buscar-ho.

El treball durarà el seu temps, són 97 quilometres i no els vull fer en solitari. Hi estic anant-hi amb amics, amb els companys d'AconTrallum (en Raul, l'Eva, l'Iria i en Ferran), i d'altres fotògrafs que de ben segur donaran la seva visió del paisatge i de les persones. En definitiva de la vida al voltant d'aquest riu.

A mida que vagi evolucionant podreu seguir el treball en aquest blog i si hi voleu participar, ja ho sabeu, la porta és oberta, tant sols cal entrar-hi

dijous, 8 de desembre del 2011

Viatge al Fluvià


Amb imatges de paisatge, també es poden explicar bones històries. Aquesta és d'un animalò ben curiós i d'un clot d'aigua que esclata de forma espectacular pels volts de l'Estany de Banyoles.


Després de períodes de pluja solen formar-se unes basses en el Pla de Martís amb aigua que prové de les mateixes corrents subterrànies que alimenten l'Estany de Banyoles, que d'aquesta manera troba un sobreeixidor per a l'excés d'aigua. El fet que no sempre hi hagi aigua s'explica pels gairebé 50m d'altitud per sobre l'estany. Quan la pressió de l'aigua subterrània és molt gran, fet que es dóna després de pluges intenses, es formen aquestes surgències. Una d'elles, el Clot o Estany d'Espolla, és especialment interessant per la quantitat d'aigua que conté.

Platja d'Espolla

Aquest estany no és un sistema tancat, sinó que tota aquesta aigua passa a través del rec d'Espolla cap al Salt de Martís.

De camí a Martís
Canalitzat
I és que si bé el primer tram del rec transcorre per la plana, una vegada arriba a Martís de Baix li cal perdre el desnivell que el separa del Fluvià. De bon començament ho resol despenjant-se per la timba i formant el saltant Petit d'Espolla o Martís i el saltant Gros d'Espolla o Martís.

El salt
Després el llit del rec, sempre de pedra i sovint recobert de concrecions calcàries, davalla més plàcidament. Algunes gorgues -gorga dels Gossos, gorga de les Anguiles...- retenen l'aigua quan el rec s'asseca. A l'arbreda d'en Colomer el rec d'Espolla descarrega discretament al Fluvià.

Entrant al Fluvià

El triop ...

El caràcter intermitent de l'Estany d'Espolla condiciona les comunitats animals i vegetals que hi viuen, un animal especialment adaptat a aquesta situació és un petit crustaci, el Triops (= Apus) cancriformis.

  
Les femelles es reprodueixen sovint per partenogènesi (això vol dir que els ous es desenvolupen sense fecundació prèvia d'un mascle). Aquests ous són llençats a l'aigua formant un "paquet" recobert d'una matèria gelatinosa. Aleshores es poden donar dues situacions: que el mitjà en què es trobin afavoreixi la seva evolució o bé, que en arribar l'estació de sequedat, la bassa es quedi sense aigua i els ous restin incrustats en el fang del fons. En aquest cas podran resistir tant la sequedat com la fred.

Si passat un temps es reuneixen les condicions adequades, llavors els ous reemprendran un desenvolupament normal fins fer-se adults.