Projecte Fluvià

He iniciat el projecte d'anar resseguint el curs del riu Fluvià. La visió de la vida al voltant del riu durant el seu curs des del naixement a la Vall d’en Bas fins a la mar als aiguamolls de l’Empordà, la diversitat de paisatge al llarg del recorregut: muntanya a la capçalera, el pas pels pobles i ciutats (Olot, Besalú, Bàscara, ...), l'agricultura, els aiguamolls a la desembocadura.

La diversitat cromàtica al paisatge durant l’any: Els verds de la primavera, els grocs de l’estiu, els vermells de la tardor, els marrons de l’hivern, la diversitat en la vida al seu entorn, les masies a la capçalera, els parcs urbans a les ciutats, les indústries, les centrals hidràuliques, els equipaments turístics.

Vestigis del passat: Encara hi podrem trobar antics molins, passeres, ponts, .... cal buscar-ho.

El treball durarà el seu temps, són 97 quilometres i no els vull fer en solitari. Hi estic anant-hi amb amics, amb els companys d'AconTrallum (en Raul, l'Eva, l'Iria i en Ferran), i d'altres fotògrafs que de ben segur donaran la seva visió del paisatge i de les persones. En definitiva de la vida al voltant d'aquest riu.

A mida que vagi evolucionant podreu seguir el treball en aquest blog i si hi voleu participar, ja ho sabeu, la porta és oberta, tant sols cal entrar-hi

dissabte, 21 d’abril del 2012

L'aiguat de Sant Lluc al 40

A l'any mil nou-cents quaranta
A Olot hi va haver un aigat, un aigat,
que el Fluvià s'hi passejava
pels carrers de la ciutat.

Va aixorrancar les muntanyes,
se n'emportà el cultiu, el cultiu,
amb els ponts, carrers i cases,
tot el que era prop del riu.

Se n'emportà molts edificis
i persones riu avall, riu avall,
moltes fàbriques deixaren
a la gent sense treball.
....

Un  dels ponts que el Fluvià "va aixorrancar", fou el pont que servia per anar de Sant Jaume fins a la Rectoria de la Miana a Sant Ferriol. Avui tant sols hi queden vestigis de la construcció abocats a terra i dos pilastres que encara queden a peu dret.




dissabte, 24 de març del 2012

Feta a Manises, amb la Mare de Deu del Tura

Feta a Manises, amb la Mare de Deu del Tura, damunt de Sant Francesc i un riu ... el Fluvià.
El Sr. Rosau, net de Terrisseria Rosau d'Olot, hem demana si puc ampliar amb el zoom de la càmera les lletres que hi han a l'esquerra del quadre de ceràmica.

Per l'època poden ser del meu avi. Si fos així abans no tirin a terra la casa demanaria que me les donessin. Llàstima, son fetes a Manises. (Municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta i famós per la seva ceràmica).

En aquest cas, segons el Sr. Rosau, fetes en una fàbrica i de poca qualitat. Hem queda el dubte de si eren verdes quan la guineu no les pot haver ....

Una mica més enllà, el pont al carrer de Sant Cristòfol, sobre el Fluvià, que m'evoca records de la meva primera visita a Olot i que creuava per pujar a Batet.

Nostra Senyora del Tura, ampareu als Olotins

Creuant el pont

dilluns, 30 de gener del 2012

Viure a pagès

Una senyora de vuitanta i molts m'explicava diumenge que en els masos de l'entorn ja no hi vivia ningú, que tant sols els caps de setmana, que hi anaven nois i noies barrejats. M'explicava que el seu home, que en te noranta i quatre no vol marxar, que tenen una casa nova al poble però que no hi vol anar. Viuen en un mas, amb una casa i un paller. "no sé que deu tenir aquest paller que tothom s'hi para i li fan fotos, ha sortit a la tele i els de la Seat hi han fet un anunci".

El paller
El seu home i el seu cunyat (també de noranta i tants, que també viu al mas), acabaven de marxar, ella estava sola i jo li vaig servir d'entreteniment. Ja se sap un foraster, carregat amb un trespeus, flash, càmera i la resta d'estris que acostumo a transportar ... i disposat a escoltar-la.

Dies enrere va caure i es va fer un truc al front, estava sola i "tanta gent que ara passa pel camí ral". Va estar estirada a terra molta estona, però al final la varen recollir i amb el comandament avisaren a l'ambulància que la va dur a l'hospital.

Viure a pagès:
Més enllà de la visió bucòlica hi ha la duresa del dia a dia. Els conills, les gallines, el conreu, ...

Els conills
No en se gaire més d'ells, es feia tard i calia anar a buscar el pollastre a l'ast pel dinar de diumenge.