Projecte Fluvià

He iniciat el projecte d'anar resseguint el curs del riu Fluvià. La visió de la vida al voltant del riu durant el seu curs des del naixement a la Vall d’en Bas fins a la mar als aiguamolls de l’Empordà, la diversitat de paisatge al llarg del recorregut: muntanya a la capçalera, el pas pels pobles i ciutats (Olot, Besalú, Bàscara, ...), l'agricultura, els aiguamolls a la desembocadura.

La diversitat cromàtica al paisatge durant l’any: Els verds de la primavera, els grocs de l’estiu, els vermells de la tardor, els marrons de l’hivern, la diversitat en la vida al seu entorn, les masies a la capçalera, els parcs urbans a les ciutats, les indústries, les centrals hidràuliques, els equipaments turístics.

Vestigis del passat: Encara hi podrem trobar antics molins, passeres, ponts, .... cal buscar-ho.

El treball durarà el seu temps, són 97 quilometres i no els vull fer en solitari. Hi estic anant-hi amb amics, amb els companys d'AconTrallum (en Raul, l'Eva, l'Iria i en Ferran), i d'altres fotògrafs que de ben segur donaran la seva visió del paisatge i de les persones. En definitiva de la vida al voltant d'aquest riu.

A mida que vagi evolucionant podreu seguir el treball en aquest blog i si hi voleu participar, ja ho sabeu, la porta és oberta, tant sols cal entrar-hi

dijous, 24 d’abril del 2014

El pont trencat

Sota el majestuós viaducte que varen construir per salvar els desnivells del nostre Fluvià entre Montagut i Castellfollit hi trobem les restes d'un pont que forma part d'una via que a l'alta edat mitjana ja apareix documentada comunicava de Castellfollit de la Roca a Olot. És molt probable que aquest pont formés part d'aquesta ruta, tot i que no tenim dades de quan fou aixecat.  El que si sabem és que en 1659 les tropes franceses en la seva retirada el van dinamitar. Segurament no es va arribar a reconstruir mai i per això només conserva una petita part.

Les restes conservades es troben en la riba dreta del riu Fluvià formant angle pràcticament recte. L'amplada del riu en aquest sector és força gran, el que fa suposar que es tractava d'un pont de grans dimensions. Malauradament, no s'ha conservat res més d'aquest pont.

A finals del segle XIX encara estava en peu un dels dos arcs centrals, però el mal estat de conservació i les diferents avingudes del riu ha fet que de mica en mica s'anés ensorrant. D'aquest arc només es conserva la base del pilar on es recolzaven els dos ulls centrals, que està integrat en una resclosa moderna que abasteix d'aigua la central de Can Gridó.


 

 

dimarts, 21 de gener del 2014

Tres colades de lava

Dissabte ... desprès d'un bon esmorzar a Castellfollit una nova sortida a Sant Joan les Fons. Aquest cop la sortida mes participativa: en Merio, en Met, en Toni, la Carme i la Fina. Una bona  colla i molt diversa.

Al bell mig del riu una primera formació que prové dels volcans de Batet i que té una antiguitat de 600.000 anys. La trobareu sepultada  per les aigues del riu formant part de la resclosa que recollia l'aigua per l'antiga fàbrica de Torraspapel -però això serà una altra història-.

Una segona formació a tall de paviment la trobem plana als nostres peus. Ben bé sembla un empedrat natural, un camí basàltic. Data de uns 150.000 anys.

La tercera i més recent -és un dir- data del 120.00 anys prové del volcà Garrinada d'Olot i són formacions verticals, que les trobem tant a l'espai del Moli Fondo com a la pedrera de Boscarró i els Cingles de Fontfreda, a tocar de la Riera de Bianya que llença les seves aigues al Fluvià a tocar del Monestir de Sant Joan.

Fotografies de Met Pujol, Merio Massanes, Antoni Torres, Carme Musquera i Jordi Güell

Primera colada -sota l'aigua-

 


La segona al teus peus

 


La tercera en vertical



dimarts, 14 de gener del 2014

Guitarres i orgonites

A tocar de Sant Mer hi viu en Xavier, multinstrumentista, professor de guitarra i música, amant de la música tradicional, restaurador de guitarres i instruments de corda en general. A més cuida l'entorn de l'ermita i fabrica orgonites, dispositius que absorbeixen i depuren les freqüències electromagnètiques d'aparells elèctrics (microones, mòbils, ordinadors/TV, antenes de telefonia, transformadors, etc).

Amb en Raul i la Iolanda hi varem passar un mati i sense saber com, ben aviat varem quedar envoltats de guitarres (clasica de 6 i 7 cordes), guitarres elèctriques, baix, mandola, mandolina, bouzuki, cavaquinho, sitar, sarod, oud, pandero, zurdo, ... Tot xerrant sobre energies, música i ho varem acabar tot comentant sobre les suposades esteles d'avions que en "realitat" son esteles químiques que queden al cel per causar mals a la població.

Tot ben a prop del nostre Fluvià.