Central hidroelèctrica d'Arenys (1) - La força de l'aigua

Rius i estanys han estat sempre aprofitats per aconseguir que amb la força que genera l'aigua es puguin moure molins, generadors, ... Tots tenim imatges a la retina de grans tubs que connecten estanys amb grans centrals hidroelèctriques o grans presses que han cobert pobles i camps al bell mig de grans pantans.

El Fluvià n'és excepció: mai s'hi va arribar a construir cap gran pantà -tot i que havia estat projectat- en canvi si que hi trobem una munió de petites rescloses que aturen l'aigua per portar-la, mitjançant canals a centrals i molins. Rescloses, que són espais on hi viuen tot d'animals i amb un gran valor paisatgístic. Llàstima, que a vegades s'hi facin actuacions que malmeten el bosc de ribera autòcton i que destrueixen part d'aquest patrimoni natural.

A continuació us mostro la resclosa que hi ha abans d'Arenys d'Empordà, que dona aigua a una central hidroelèctrica, petita i manejable.

Segona part a: http://projectefluvia.blogspot.com.es/2013/12/central-hidroelectrica-darenys-2-fent.html

Torrent de Falgars i el Salt de la Coromina

Segon intent d'acostar-me al peu del Salt de la Coromina. Aquest cop hem assolit l'objectiu previst, amb el guiatge d'en Ramon Roura -tot un expert en l'entorn de la Garrotxa i un magnífic fotògraf-.

Ben aviat hem deixat el camí i la resta ha estat tot grimpant pel mig de la riera -tot vigilant no relliscar pel gel que hi havia. o buscant el millor pas en trams molt embardissats. L'esforç ha valgut la pena, l'espectacle visual ho mereixia.

Un cel gris i planer, un gran contrast entre la lluminositat del cel i el gel que cobreix el saltant i els arbres i pedres del voltant ha dificultat la sessió fotogràfica de la que en podeu veure aquestes imatges.

    

El Rec de la Coromina

El Fluvià no neix, es forma quan s'uneixen diferents torrents que baixen de les cingleres que veiem darrera d'Hostalets d'en Bas.

Una d'aquests torrents baixa de La Coromina amb un salt molt espectacular (quan hi ha aigua). Avui he provat de remuntar el rec. Primer per un senderol que comença darrera del Mas El Bertrans, el camí és ben visible, però estret i ple d'ortigues. Ben aviat queda parat i no hi ha hagut més remei que remuntar pel mig del rec. Emulant al meu amic Ramon, un gran especialista en gorgues, he captat un parell de raconades. No són gorgues però el lloc era meravellós. 

Finalment he pogut retrobar un camí més ben marcat i on fins hi tot hi havia alguna fita. Era el camí de la Portellera, aparentment amb bona direcció per situar-me sota del Salt de la Coromina -l'objectiu del dia- però s'anava desviant.

Es feia tard i no disposava de suplements alimentaris, així que hi tornarem un altre dia.

A baix, tot refrescant-me a Hostalets, molt amablement m'expliquen diverses opcions per acostar-m'hi un altre dia i hem parlen del gorg de l'olla, que s'hi arriba des de La Cidera. Més amunt hi ha el Salt del Grau i el de Pujoliriu, però això serà per una altra sortida.

Viatge al Fluvià

Amb imatges de paisatge, també es poden explicar bones històries. Aquesta és d'un animalò ben curiós i d'un clot d'aigua que esclata de forma espectacular pels volts de l'Estany de Banyoles.

Després de períodes de pluja solen formar-se unes basses en el Pla de Martís amb aigua que prové de les mateixes corrents subterrànies que alimenten l'Estany de Banyoles, que d'aquesta manera troba un sobreeixidor per a l'excés d'aigua. El fet que no sempre hi hagi aigua s'explica pels gairebé 50m d'altitud per sobre l'estany. Quan la pressió de l'aigua subterrània és molt gran, fet que es dóna després de pluges intenses, es formen aquestes surgències. Una d'elles, el Clot o Estany d'Espolla, és especialment interessant per la quantitat d'aigua que conté.

Platja d'Espolla

Aquest estany no és un sistema tancat, sinó que tota aquesta aigua passa a través del rec d'Espolla cap al Salt de Martís.

De camí a Martís

Canalitzat

I és que si bé el primer tram del rec transcorre per la plana, una vegada arriba a Martís de Baix li cal perdre el desnivell que el separa del Fluvià. De bon començament ho resol despenjant-se per la timba i formant el saltant Petit d'Espolla o Martís i el saltant Gros d'Espolla o Martís.

El salt

Després el llit del rec, sempre de pedra i sovint recobert de concrecions calcàries, davalla més plàcidament. Algunes gorgues -gorga dels Gossos, gorga de les Anguiles...- retenen l'aigua quan el rec s'asseca. A l'arbreda d'en Colomer el rec d'Espolla descarrega discretament al Fluvià.

Entrant al Fluvià

El triop ...

El caràcter intermitent de l'Estany d'Espolla condiciona les comunitats animals i vegetals que hi viuen, un animal especialment adaptat a aquesta situació és un petit crustaci, el Triops (= Apus) cancriformis.

  

Les femelles es reprodueixen sovint per partenogènesi (això vol dir que els ous es desenvolupen sense fecundació prèvia d'un mascle). Aquests ous són llençats a l'aigua formant un "paquet" recobert d'una matèria gelatinosa. Aleshores es poden donar dues situacions: que el mitjà en què es trobin afavoreixi la seva evolució o bé, que en arribar l'estació de sequedat, la bassa es quedi sense aigua i els ous restin incrustats en el fang del fons. En aquest cas podran resistir tant la sequedat com la fred.

Si passat un temps es reuneixen les condicions adequades, llavors els ous reemprendran un desenvolupament normal fins fer-se adults.

Frescor

.... d'un lloc ombrejat i ple de verdor

Caminant per la riba

Inmersió

Re-verdor