Fluvià industrial - Harinsa

El riu ja no mou cap moli ni cap filatura al seu pas per Olot i les fàbriques deixaren l'activitat. Al carrer Fontanella hi hagué Harinsa, -una fàbrica de farines i derivats del blat-, en el seu lloc, avui sols hi ha un solar que espera la construcció de la seu de la Seguretat Social. El calendari de l'obra preveia que Olot disposaria del nou equipament al 2010. Com tantes d'altres inversions dels ministeris a Catalunya, son ben lluny les intencions, els pressupostos i les realitats.

Aquesta inversió hauria de servir per adequar els espais de la farinera de la que sols resta la resclosa i el canal que portava l'aigua i que feia moure el moli.

Resclosa d'Harinsa

 

Aturava l'aigua per conduir-la pel canal 

Canal d'Harinsa

Entrada a la f'abrica

Tardor 

Enganxes al Fluvià

El de Bàscara és un dels tres hipòdroms que existeixen a Catalunya, juntament amb Sènia i Vila-seca (Tarragonès). No obstant això, és l'únic que ofereix una programació continuada. Està situat al costat del Fluvià, sota el pont del tren d'alta velocitat (que el va tenir aturat tres anys per les obres) tot sortint de Bàscara en direcció a Esponellà.

Avui li he fet una visita tot aprofitant un concurs Club d’Enganxes de les Comarques de Girona hi ha celebrat.

Un equipament poc conegut -almenys per a mi- en un indret molt agradable al costat del riu, amb les aigues recollides per la resclosa de Bàscara, on compartien l'espai, carruatges i cavalls amb algun pescador de canya, passejants de diumenge i algun corredor tot fent footing.

Us deixo amb un tast de la competició ...

Blaus i vermells

Panoràmica a la Gola

Després d'una tarda nit de turmenta, un nou intent per aconseguir un cel ben acolorit i reflexat a les aigues quietes de la desembocadura. El cel estava amb núvols suficients, una fila de núvols baixos a l'horitzó que endarrerien l'aparició del sol.

A la llunyania el Montgrí que apareix damunt de boirina.

Be, una sortida profitosa que engreixa el treball del projecte del Fluvià.

Nedant pel Fluvià

De la llarga distància

La primera edició de la Travessia Tossols-Basil es remunta a l'any 1953 i és la festa major de la natació olotina -si més no del Club Natació Olot-. Cuses per categories i per edats, amb competició, travessia popular (poc nombrosa) i algun joc a l'aigua amb xíndries i ànecs.

L'aigua, freda i remoguda pel pas dels nedadors no ha estat obstacle per a que enguany hagin celebrat la seixantena edició. Tota una fita.

Amb la Iolanda varem seguir la prova dins del projecte a l'entorn del Fluvià.

Entrant a l'aigua

La Gola del Fluvià

El riu arriba al seu final i buida les seves aigues a la Badia de Roses. Entre dunes i aiguamolls, aigua canalitzada i oberta a la mar.

Us proposo dues visions ben diferents, una a la posta i l'altra a la sortida de sol, des de una riba i des de l'altra. 

Barques i pescadors

Afegeix la llegenda

Entre el canyissar

Calma a la gola

Albira un nou dia

Solitud

La resclosa d'Orfes

La resclosa d’Orfes va ser construïda a principis del segle XX per produir energia elèctrica, però avui està en desús i només serveix de pas per travessar el riu en algunes èpoques de l’any -convé ser prudent a l’hora de creuar la resclosa tant per l'aigua com per la molsa que et pot fer relliscar-.

Enguany ha estat una primavera prou molla i la visió que en varem treure ben plena d'aigua del mes de maig.

La resclosa  - Raul Aguilera

Saltant per les pedres

Reflexes - Raul Aguilera

El Rec de la Coromina

El Fluvià no neix, es forma quan s'uneixen diferents torrents que baixen de les cingleres que veiem darrera d'Hostalets d'en Bas.

Una d'aquests torrents baixa de La Coromina amb un salt molt espectacular (quan hi ha aigua). Avui he provat de remuntar el rec. Primer per un senderol que comença darrera del Mas El Bertrans, el camí és ben visible, però estret i ple d'ortigues. Ben aviat queda parat i no hi ha hagut més remei que remuntar pel mig del rec. Emulant al meu amic Ramon, un gran especialista en gorgues, he captat un parell de raconades. No són gorgues però el lloc era meravellós. 

Finalment he pogut retrobar un camí més ben marcat i on fins hi tot hi havia alguna fita. Era el camí de la Portellera, aparentment amb bona direcció per situar-me sota del Salt de la Coromina -l'objectiu del dia- però s'anava desviant.

Es feia tard i no disposava de suplements alimentaris, així que hi tornarem un altre dia.

A baix, tot refrescant-me a Hostalets, molt amablement m'expliquen diverses opcions per acostar-m'hi un altre dia i hem parlen del gorg de l'olla, que s'hi arriba des de La Cidera. Més amunt hi ha el Salt del Grau i el de Pujoliriu, però això serà per una altra sortida.