Projecte Fluvià

He iniciat el projecte d'anar resseguint el curs del riu Fluvià. La visió de la vida al voltant del riu durant el seu curs des del naixement a la Vall d’en Bas fins a la mar als aiguamolls de l’Empordà, la diversitat de paisatge al llarg del recorregut: muntanya a la capçalera, el pas pels pobles i ciutats (Olot, Besalú, Bàscara, ...), l'agricultura, els aiguamolls a la desembocadura.

La diversitat cromàtica al paisatge durant l’any: Els verds de la primavera, els grocs de l’estiu, els vermells de la tardor, els marrons de l’hivern, la diversitat en la vida al seu entorn, les masies a la capçalera, els parcs urbans a les ciutats, les indústries, les centrals hidràuliques, els equipaments turístics.

Vestigis del passat: Encara hi podrem trobar antics molins, passeres, ponts, .... cal buscar-ho.

El treball durarà el seu temps, són 97 quilometres i no els vull fer en solitari. Hi estic anant-hi amb amics, amb els companys d'AconTrallum (en Raul, l'Eva, l'Iria i en Ferran), i d'altres fotògrafs que de ben segur donaran la seva visió del paisatge i de les persones. En definitiva de la vida al voltant d'aquest riu.

A mida que vagi evolucionant podreu seguir el treball en aquest blog i si hi voleu participar, ja ho sabeu, la porta és oberta, tant sols cal entrar-hi

diumenge, 1 de desembre del 2013

Torrent de Falgars i el Salt de la Coromina

Segon intent d'acostar-me al peu del Salt de la Coromina. Aquest cop hem assolit l'objectiu previst, amb el guiatge d'en Ramon Roura -tot un expert en l'entorn de la Garrotxa i un magnífic fotògraf-.

Ben aviat hem deixat el camí i la resta ha estat tot grimpant pel mig de la riera -tot vigilant no relliscar pel gel que hi havia. o buscant el millor pas en trams molt embardissats. L'esforç ha valgut la pena, l'espectacle visual ho mereixia.

Un cel gris i planer, un gran contrast entre la lluminositat del cel i el gel que cobreix el saltant i els arbres i pedres del voltant ha dificultat la sessió fotogràfica de la que en podeu veure aquestes imatges.





dissabte, 2 de novembre del 2013

Fluvià industrial - Harinsa

El riu ja no mou cap moli ni cap filatura al seu pas per Olot i les fàbriques deixaren l'activitat. Al carrer Fontanella hi hagué Harinsa, -una fàbrica de farines i derivats del blat-, en el seu lloc, avui sols hi ha un solar que espera la construcció de la seu de la Seguretat Social. El calendari de l'obra preveia que Olot disposaria del nou equipament al 2010. Com tantes d'altres inversions dels ministeris a Catalunya, son ben lluny les intencions, els pressupostos i les realitats.

Aquesta inversió hauria de servir per adequar els espais de la farinera de la que sols resta la resclosa i el canal que portava l'aigua i que feia moure el moli.

Resclosa d'Harinsa

 

Aturava l'aigua per conduir-la pel canal 

Canal d'Harinsa

Entrada a la f'abrica

Tardor 

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Enganxes al Fluvià

El de Bàscara és un dels tres hipòdroms que existeixen a Catalunya, juntament amb Sènia i Vila-seca (Tarragonès). No obstant això, és l'únic que ofereix una programació continuada. Està situat al costat del Fluvià, sota el pont del tren d'alta velocitat (que el va tenir aturat tres anys per les obres) tot sortint de Bàscara en direcció a Esponellà.

Avui li he fet una visita tot aprofitant un concurs Club d’Enganxes de les Comarques de Girona hi ha celebrat.

Un equipament poc conegut -almenys per a mi- en un indret molt agradable al costat del riu, amb les aigues recollides per la resclosa de Bàscara, on compartien l'espai, carruatges i cavalls amb algun pescador de canya, passejants de diumenge i algun corredor tot fent footing.

Us deixo amb un tast de la competició ...








dissabte, 5 d’octubre del 2013

Blaus i vermells

Panoràmica a la Gola


Després d'una tarda nit de turmenta, un nou intent per aconseguir un cel ben acolorit i reflexat a les aigues quietes de la desembocadura. El cel estava amb núvols suficients, una fila de núvols baixos a l'horitzó que endarrerien l'aparició del sol.

A la llunyania el Montgrí que apareix damunt de boirina.

Be, una sortida profitosa que engreixa el treball del projecte del Fluvià.







dilluns, 16 de setembre del 2013

Nedant pel Fluvià

De la llarga distància

La primera edició de la Travessia Tossols-Basil es remunta a l'any 1953 i és la festa major de la natació olotina -si més no del Club Natació Olot-. Cuses per categories i per edats, amb competició, travessia popular (poc nombrosa) i algun joc a l'aigua amb xíndries i ànecs.

L'aigua, freda i remoguda pel pas dels nedadors no ha estat obstacle per a que enguany hagin celebrat la seixantena edició. Tota una fita.

Amb la Iolanda varem seguir la prova dins del projecte a l'entorn del Fluvià.

Entrant a l'aigua











dissabte, 14 de setembre del 2013

La Gola del Fluvià


El riu arriba al seu final i buida les seves aigues a la Badia de Roses. Entre dunes i aiguamolls, aigua canalitzada i oberta a la mar.

Us proposo dues visions ben diferents, una a la posta i l'altra a la sortida de sol, des de una riba i des de l'altra. 

Barques i pescadors


Afegeix la llegenda
Entre el canyissar

Calma a la gola


Albira un nou dia

Solitud

diumenge, 8 de setembre del 2013

La resclosa d'Orfes

La resclosa d’Orfes va ser construïda a principis del segle XX per produir energia elèctrica, però avui està en desús i només serveix de pas per travessar el riu en algunes èpoques de l’any -convé ser prudent a l’hora de creuar la resclosa tant per l'aigua com per la molsa que et pot fer relliscar-.

Enguany ha estat una primavera prou molla i la visió que en varem treure ben plena d'aigua del mes de maig.

La resclosa  - Raul Aguilera

Saltant per les pedres
Reflexes - Raul Aguilera